Podcasts en català: ja n’hi ha?

La salut de la llengua també passa per tenir una bona oferta en els últims formats d’innovació periodística

Els podcasts són un format innovador però molt comú actualment. N'hi ha en català?
Foto: Tommy Lopez, recuperada de Pexels

Por Laia Coronado Nadal

Els podcasts són un dels formats d’innovació periodística de què més es parla actualment, encara que ja fa gairebé vint anys que va implosionar. Es basen en una idea molt simple però que té molt de potencial. De fet, un podcast és simplement una gravació, a l’estil d’un programa de ràdio, que en lloc d’emetre’s en antena se’n fa difusió a Internet.

L’essència és que pràcticament qualsevol persona pot fer un podcast a casa seva i que s’escolti en qualsevol altre lloc i moment. Això ha fet que avui en dia hi hagi al voltant de 850.000 sèries de podcasts, segons Podcast Insights. A més, els podcasts possibiliten la multiplataforma (difusió en vídeo del mateix programa, per exemple) i la interacció amb el públic a través de les xarxes socials.

Canviem ara de tema: el català està perdent parlants. Això ha aixecat últimament veus preocupades, com tracta, per exemple, el documental de TV3 Llenguaferits. La salut del català es troba en un estat una mica delicat per molts motius, un dels quals la irrupció d’internet com a principal forma d’entreteniment i oci dels joves, on la gran majoria de continguts que consumeixen són en castellà o anglès.

Quines solucions hi ha? Una de bàsica és la de normalitzar el català en tots els contextos, que és un procés que ja es va fer després del franquisme, però cal que se segueixi fent. I el periodisme juga un paper important en aquesta normalització de la llengua. Per tant, és important que el periodisme en català sigui capaç d’adaptar-se als seus nous formats i que hi entri amb força. I un d’aquests formats és el podcast.

Com es relacionen, doncs, els podcasts amb el català? N’hi ha?

En primer lloc caldria fer una diferenciació entre dos tipus de podcasts. D’una banda hi ha els produïts per un mitjà, que són essencialment la difusió en xarxes d’un programa que es fa en antena. De l’altra hi hauria els podcast produïts exclusivament per a Internet, que generalment són casolans. Aquí els anomenarem ‘autoproduïts’.

A Catalunya hi ha una forta tradició de ràdio, i els mitjans estan fent una estratègia de multiplataforma que fa que tots els programes estiguin disponibles ‘a la carta’. De fet, Apple va escollir ‘La competència’ com un dels millors podcasts del 2019. No obstant, els programes de ràdio no són, al cap i a la fi, nadius d’internet, encara que s’hi adaptin bé. I potser seria interessant tenir una bona oferta de podcasts pensats per a ser escoltats en diferit.

Podcasts autoproduïts en llengua catalana

Per les xarxes corre la broma habitual que hi ha massa podcasts. I és cert: hi ha milers de podcasts en anglès, castellà… Però quins podcasts autoproduïts trobem en llengua catalana?

En primer lloc destaca La Sotana, el podcast en català més conegut. Tot i que ha estat emès en mitjans, la majoria de la seva producció és per a internet. Potser per això es podria definir millor com a podcast que com a programa de ràdio. S’hi parla d’esports amb un humor irreverent.

D’altra banda, trobem també propostes com Gent de merda: un altre podcast en català que de moment porta 12 episodis amb un contingut molt diferent de La Sotana. En una entrevista que els van fer a Núvol expliquen que són un programa d’entrevistes que aspira a connectar amb persones com elles. Són quatre joves millenials que en realitat no saben molt bé com afrontar la vida, i que són “gent de merda… com tothom”. Es podria dir que queda a mig camí entre un programa d’entrevistes i una conversa entre amigues.

Hi ha moltíssimes més iniciatives de podcasts en català, algunes de les quals es poden consultar al portal podcasts.cat. Aquestes són només dues iniciatives que per un motiu o un altre, han trascendit les xarxes i han arribat als mitjans generalistes, i per això s’ha escollit descriure’ls per aquest article.

Qui ha de finançar els podcasts en català?

Cal remarcar també que perquè hi hagi podcasts de periodisme de qualitat és necessari un finançament darrere: no es pot pretendre que quatre amics a casa seva facin una tasca que potser correspondria als mitjans públics, per exemple. Així ho expressaven la Clàudia Rius i en Manel Vidal, locutors de Gent de Merda i La Sotana respectivament, a El Temps: «Productes fets a internet, com La Sotana, estan fent la feina que hauria de fer la CCMA». 

Potser el més òptim és que hi hagi de tot: que quatre amics/amigues amb un micro escullin el català com a llengua per fer el seu podcast, però també que els mitjans catalans apostin per crear productes realment adaptats a internet per a tots els públics i temàtiques. I en aquest sentit, destaca una manca d’oferta de productes periodístics.

Al cap i a la fi, ni La Sotana ni Gent de Merda es definirien estrictament com a productes periodístics, però sens dubte en tenen components. I cal recordar també que la hibridació de gèneres és una altra de les tendències actuals de la professió. D’altra banda, fa poc es parlava en aquest blog dels podcasts de notícies, i aquest és un dels exemples que podem posar dels «deserts» que té el podcast en català.

En definitiva, la creació i l’èxit de podcasts en català de qualitat de tot tipus i gèneres pot ser un punt important en els anys propers. Falta entreteniment, humor i esports. Però també notícies, anàlisi i reportatges… tot un potencial que potser no s’aprofita del tot. I això és en part responsabilitat dels mitjans, que han de vetllar per la llengua. Ja sabeu, si es vol que la gent parli català, cal fer podcasts… i aconseguir-ne oients.